Oblida-te'n
Interrompre el dietari
em va estarbonir la memòria,
va ser tornar a començar
sense l'alleujament
d'aquelles paraules, d'aquelles accions,
com un despertar inhòspit.
Volia que s'acabessin,
vaig córre a enterrar-les
i vaig mirar enrere
com qui mira les guerres i els hiverns
perduts darrere de les finestres
d'una infantesa opaca.
I les pàgines buides?
Si mai les empleno
que sigui observant
recurrències celestials,
quin dia arriben les flors
i quan se'n van els ocells.
Finestrals, de Philip Larkin.