la tria

el discurs, com una flor que aixafes al pas, l'has interromput amb el teu silenci. ah, si poguera no haver-hi aparegut quan m'esperaves. però els núvols segueixen els corrents, i jo, submissament, retorne a l'ombra dels teus afalacs. 

és la taquicàrdia primaveral la que, aquest cop, m'ha ensenyat que millor ser Ulises que no pas Penèlope.

lead me to the truth

2 d'abril

1

nit, i trobe a faltar el sofà davant d'una paret groga, el pilar de ferro rovellat, els quadres dedicats a una altra. i trobe a faltar la gent, al carrer, bevent, cridant, en contrast amb el soroll del desfici a la casa. l'enyor, que és blau, m'ha vingut ara. com si vinguera de la pluja, o de la mar que fa massa temps que no m'acompanya.

quan torne, ja no seré la mateixa. si em quede, tampoc.

2

Per què si es parla de l'amor és sempre del desamor?
Ah, ara ho sé, el desamor només és una excusa per escriure.

des-hàbits

he tornat a teixir camí al carrer de l'hivern, l'he mirat de lluny, m'hi he estat sota el balcó, he girat el cap tres vegades quan marxava, no m'he tornat de sorra. 

he sabut que la casa ja no em pertany mesos després de deshabitar-la. 

el no i el sí

a punt de ser més feliç que mai (ah, però també hi pot haver un crac)

valència sense amor

el mòbil es plena de missatges però cap que continga la paraula que esperes, perquè és el qui i no el què el que et vas trobant contra el pit, com un liquen apegat a la roca. la cervesa va amainant les esperes, i tot sembla que està en el lloc just en el just moment, fins i tot, la mort. 

dins, però, el verb de l'esperança absurda va fent caminet, i és, malauradament, equivocat. té un punt ridícul i encantadorament innocent aquesta manera d'apropar-se als cossos. i el caminet del pit és diferent als passos que dones: carrer hospital, carrer teixidors, carrer del pes de la farina. 

i fa forat l'espera, i l'òmplic de mots. i d'imatges de molses que creixen a les roques de l'Atlàntic. i imagine quant pesaria la farina de la meua pell en la teua mà.

dedicatòria

Mari Carmen. Carol. Enriqueta. Raquel. Octavi. Helio. Tomàs. Jorge. Mar. Marina. Ferran. Lola. Javi. Josep. Rosa. David. Josep. Estefania. Mari Carmen. Fernando. Cristina. David. Roser. Nuria. Laia. Marisa. Pau. Alexandra. Vanessa. Jordi. Víctor. Ah, els noms propis.