benviguda

el sol ja m'ha separat la pell, i a sota, la sang es conjuga per combatre la tristesa, aquesta lenta tristesa a la que em podria tornar addicta, o a la que m'he tornat addicta, la que m'és. el sol ja m'ha separat la pell dels ossos, i camine més lleugera, amb vent entre les venes, les venes grosses i elàstiques que arriben al cor del març. 

què he de fer, si solament hi veig les coordenades del meu cos? alce la vista i cau la primera milotxa. el març dels meus viatges i caigudes i vols ha començat. estimada enemiga la por, benvinguda. 

exactament així

tot és com ha de ser, aprenc a dir. tot és com ha de ser, i el meu desfici és exactament com ha de ser. i exactament com ha de ser, el teu enamorament d'una altra. i exactament com ha de ser, la meua nostàlgia per l'última paraula, del riure més alegre, del que ja no compartirem. i com ha de ser, el meu enamorament, ineficaç i equívoc, d'un altre. el desig a la boca d'un altre.

i exactament com ha de ser, entre nosaltres, l'estricta, malparida amistat. o la generosa, intacta amistat. 

tot pot canviar després

m'agrada veure les mans així, a punt de tocar-se, dins del balanceig suau del caminar. ells, o elles, o ell i ella, no s'adonen de la proximitat, del ritme que assegura la distància, de l'atracció carregada de les pells. des de darrere, a pocs metres, vigile fins quin punt poden ignorar la petita distància entre els braços i entre les mans.

no s'adonen que estan a punt de tocar-se, i que tot pot canviar després. 

les emocions, sovint, es desconjunten. i ens fan un esquelet que ens estreny. per a tornar-te a veure, abans hauré de raspar, recol·locar i embenar. hauré de treballar-me l'esquelet. hauré d'escriure, vull dir.

no superar el començament. quedar-se a la intempèrie de la primera frase. el buit que és perquè hi ha el desig frustrat de la paraula. el buit que no existiria sense aquest desfici. no superar el començament i caure. el desig també cau, somort el desfici. no escriure cap principi: creure que així no hi haurà buit. no superar el començamenet, i de sobte, l'urgència d'altres versos, d'algú que escriu ara escriure escrivint.

ara escriure, ara escriure, creure, creure l'escriptura, és creure escrivint.

per a superar l'escriure escrivint

una composición

empezar a escribir. continuar finalmente para escribir.

escribir finalmente para continuamente empezar.

Para superar el comienzo. Para superar la urgencia. Para

superar el escribir escribiendo.

Sin nunca superar el comienzo. Ahora escribir escribiendo.

No superar el comienzo.

Robert Duncan, traduït per Marta López-Luaces 

el poema sencer, ací

alguna cosa semblant a des-amor

1
tallar i oblidar, tallar i oblidar, tallar i oblidar, tallar i oblidar, tallar i oblidar.

2
l'última paraula ha sigut un cuida't... quina serà la primera?

3
m'he perdut més vegades en les pròpies emocions que en ciutats alienes.