dimarts, 25 de desembre de 2012

tot està ja lluny d'Holanda

1
tot està ja lluny d'Holanda

2
i després dels hams dels pensaments, et trobes tu sola asseguda mirant al full en blanc que du per títol coses per fer quan arribe. ets incapaç d'emplenar-lo.

3
quan ahir anàrem cap al port ja de nit i amb el vent que només he conegut a Holanda, pensava en això, en la realitat. el vent i caminar són suficients per deixar d'imaginar el que no és i el que no serà. 
pensava en tots els que no ens és prou la vida, que no l'acceptem, i comencem amb històries projectades sobre pantalles. ací les paraules serien només enganys i no servirien per fer-te més lliure.

els dies abans que arribara ma mare pensava que estaria bé perquè ella em duria la realitat, els peus a terra. però només sóc jo la que puc signar l'armistici amb les obsessions que amaguen penes, pors i angoixes per  no pensar en un horitzó tort com la meua escriptura.

(ai, hi ha persones que et tornen a la realitat, com eixe que em diu, de tant en tant, deixa't de romanços i vés a rebentar-ho tot)

4
necessite nous ingredients per a la història. hauré d'estimar el que tinc i no tindre por de perdre trens.

5
al tren que no vaig agafar, òbviament, em vaig enamorar d'un bell holandés. Bekir diu que era la més bella de les oportunitats.


4 comentaris:

  1. Jo t'he enyorat molt, però et feia a Holanda, menjant formatge i qui sap què més...

    Bon Nadal!

    ResponElimina
  2. estic per Holanda, encara que no ho parega ;)

    Cinderella, gràcies i un beset

    (si véns a València, ja saps!)

    ResponElimina
  3. Camina. Fes com si fessin el camí nou perquè hi passes tu.

    Feliç retorn. Petons.

    ResponElimina
  4. gràcies, caminem, caminem

    Un beset

    ResponElimina