diumenge, 30 de gener de 2011

més arguments


em vaig alçar dient necessite més arguments per a la història i vaig omplir la pica amb els plats bruts, i torní a pensar en la finestra tot dient, més arguments, i vaig mirar el cel com un gos amb corretja, i torní a la pica i al ritme que bada més arguments que bada el món dels somnis.

El temor de posar el peu en una petjada sense esperança

El burro hace girar la rueda del molino
y a cada vuelta cierra
               ese círculo vicioso
que durante años ha hollado la tierra.
El polvillo blanco de la molienda
flota en el ambiente. Se asienta
en todo,
pero en las pestañas del burro
                   es toda la tristeza
                            y la condena.

Me alejo silbando del molino, silbando
para disimular
el temor de poner el pie
en una huella sin esperanza.

El miedo, José Watanabe.

Els pares caminen al costat del xiquet que està assegut damunt el poni. Miren el llom, la crinera. El poni camina amb el cap cot perquè sap que damunt del metall no pot deixar cap petjada. Que tot consisteix en girar, sense arribar enlloc, sostenint l'alegria d'uns altres. Mire cap a un altre costat ràpidament, els ponis de fira no tenen cap esperança.

El dia de Sant Pere

dimecres, 26 de gener de 2011

Rebel·lar-se

Com quan anàvem corrent a ensenyar-li la ferida al pare perquè sabíem que ell ens diria les paraules precises, les que ens guaririen més que el cotó en pèl banyat d’alcohol. Sabem que no tots els abraços són iguals, que no totes les paraules ens serviran, sabem qui o què ens cal per tornar a agafar aire i sentir com la sang torna a colpejar sota la pell.
Torne a creure que les hores es poden rebel·lar contra el trajecte que marquen les busques d’un hivern com aquest.

My darling Clementine

- Mac, vostè s'ha enamorat alguna vegada? Li pregunta Wyatt Earp al cambrer de l'únic bar de Tombstone.
- No, jo sempre he sigut cambrer.

Henry Fonda interpreta a Wyatt Earp en la pel·lícula My Darling Clementine

dimarts, 25 de gener de 2011

Quin invent més estrany i grandiós


Darrere la gran finestra. Quin invent més estrany i grandiós és el vidre - ser a prop sense que t'afecti...

Huracà islandès, Tomas Tranströmer

Rere les finestres veig el fred del cap de setmana de més gel a les muntanyes. El cavall renilla i fuig per un paisatge qualsevol. La fugida, com el teu discurs, fa tremolar el paisatge, el fred compacte que trobaria fora d'ací. Em pregunte com puc unir la celeritat del cavall amb el meu silenci rere les finestres. És el mateix, ho sé, i insistisc.

dilluns, 24 de gener de 2011

Ashbery

Algú entén Ashbery? L'Ashbery d'Un País Mundano? He arribat a la conclusió que la majoria de poemes d'aquest llibre no els entenc. No sé per on para el sentit. Si comence entenent alguna cosa, el següent vers em capgira el sentit i no arribe a entendre'l. La meua segona conclusió és que vaig a rellegir i rellegir-lo. Farà cosa de quatre anys, caigué en les meues mans Autorretrato en espejo convexo i des d'aleshores, he anat espigolant per la seua poesia sense acabar cap llibre. Fou Tres poemas el que més ràpidament em va torbar i desesperar. 
Ara torne sobre el seu País Mundano i assenyale els títols dels poemes que estic entenent. Crec que en duc tres.

COMO UNA FOTOGRAFÍA

Tal vez te gustaría vivir en una de estas casas tirando
a pequeñas que empiezan a subir una cuesta y luego a tientas
regresan al principio como si nada hubiera sucedido.

Tal vez disfrutarías de una cena de sándwiches
con el vecino que hace concesiones.
Acabará todo en un minuto, dijiste. Los dos
nos lo creímos, y está el reloj marcando: arde más, arde más.


La negreta és meua.

diumenge, 23 de gener de 2011

Quin dia arriben les flors

Oblida-te'n

Interrompre el dietari
em va estarbonir la memòria,
va ser tornar a començar

sense l'alleujament
d'aquelles paraules, d'aquelles accions,
com un despertar inhòspit.

Volia que s'acabessin,
vaig córre a enterrar-les
i vaig mirar enrere

com qui mira les guerres i els hiverns
perduts darrere de les finestres
d'una infantesa opaca.

I les pàgines buides?
Si mai les empleno
que sigui observant

recurrències celestials,
quin dia arriben les flors
i quan se'n van els ocells.

Finestrals, de Philip Larkin.